mes enllá del mar

Vam tornar a somiar
amb aigües salades i abruptes,
on no es veia mes allà
de les ondulacions del mar,
on respiràvem aire pur
on l'aigua ens elbriagava.
On la sal coïa en les ferides
al mateix temps que les sanaba.

Vam tornar a ser

 mariners en oceans desconeguts,
en sensacions primícies i insòlites.
Oficials en terra de ningú,
gorvernant nous horitzons,
governant nous cors.
Forasters fugaços i vehements
que van tornar impacients a la mar.

Vam tornar a lluitar
angoixats contra les ones,
la monotonia i pesadesa del dia a dia.

Navegant al compàs de l'aire desbocat,
solcant sense temor les ones colossals,
sense nord ni brúixola amb què guiar-nos,
sense cap fi concret a que conduir-nos,

sense mapes ni banderes vàlids.

Vam tornar a oblidar
les devastadores tempestes,

les nocives batalles pedudes,
les pors que llancem per la borda.
Trobant fascinants illes perdudes,
obrint les portes a amors bojos.
Plantant-li cara a la tempestat i als pirates,
deixant de costat els prejudicis i els contratemps.

Vam tornar a buscar
tresors en les profunditats marines,
indagant pel millor tresor perdut
o que potser mai va existir; la felicitat.

Aquell que tant hem enyorat.
A la recerca de noves admiracions,
horitzons encara per descobrir,
en el gran abisme salat.
 

Vam tornar a navegar

 sense rumb i sense orientació,
mes enllà d'alló palpable,
mes enllà d'alló tangible.
Oblidant on està babor i estribor,
la ciutat d'estrès i d'hipocresia.
Observant com la marea puja,
al mateix ritme que envellim.

Vam tornar a viajar
Rumb cap a nous llocs,
deixant enrere la insípida ciutat,
que ens va acompanyar amb melanconia
en els seus freturosos despertars.
Oblidarem on està el timó,
oblidarem on ens dirigim,
però ens donara igual perque

vam tornar a somiar.